"20 de abril"

Si hi ha una cançó que em provoca una profunda nostàlgia és aquesta. De fet, no la porto de manera habitual en el meu mp4, sinó que de tant en tant, molt de tant en tant, la incorporo a les meves llistes, deixo que la música soni aleatòriament i quan comencen els seus acords senzillament, desconnecto.

Avui l'he tornada a escoltar. Tot just pujant al vagó, en la solitud de les primeres hores del dia. M'he assegut i he recordat. Temps, somnis, moments i experiències millors. Sempre he cregut que el temps passat és millor. Obviant el dia present, m'he mantingut en l'esperit d'aquelles cartes, plenes d'espais buits i de contínues promeses i enyorances. Ara, que escriure en un paper, posar-lo en un sobre i enviar-lo a algú sembla quelcom anacrònic, retrobo l'alegria amb la que transcrivia els meus sentiments.

Cartes que guardo amorosament, en aquella caixa on emmagatzemo els records. Petites mostres d'experiències vívides i viscudes, retalls d'una emoció, d'una mirada o d'un moment compartit. Diu la lletra de la cançó que en la vida canviem, que les coses passen, que el decurs del pas del temps ens fa créixer... Tanmateix, hi ha persones que es mantenen com estancades en un temps passat, buides des d'aleshores, trobant a faltar éssers, situacions i oportunitats ja passades, ja vençudes.

La cançó acaba. Torno a escoltar-la, una vegada i una altra... La melangia té aquestes coses: un cop t'ha envaït ha de fer el seu procés, repassant aquells records i tornant a escriure'ls per si no estan prou gravats. Sense adonar-nos, però, habitualment reescribim el guió i, m'aventuro a assegurar-ho, el matitzem des del moment present, fins a ubicar-lo en una magneficiènica etèria. Aquelles cartes que fa anys que no llegeixo són precioses, em retrotrauen a una part de mi mateixa que ja no existeix i alhora m'ajuden a saber qui sóc. De la mateixa manera, m'és proper el record d'angoixes viscudes aleshores i d'anhels sobre un futur millor. Un futur en el que ara em trobo, enyorant un passat millor.

Anades i tornades de la meva ment camí de la feina...