Translate

divendres, 28 de juny del 2013

Violència explícita (El cas de Kitty Genovese)

Avui viatjo en tren. Quan vaig cap a l'estació uns crits m'alarmen. A pocs metres d’on em trobo una noia cau a terra, cridant, i un home, borratxo, fa saber a tots els que ens trobem a menys de cent metres que el que acaba de fer està motivat i justificat. Ha empès a la noia, l'ha fet caure, l'ha agredit.

Immediatament unes dones van a auxiliar-la. Mentre la tranquil·litzen i consolen, truquen a la policia. Jo no faig res, només miro... Sóc conscient del que està passant, ho veig, ho escolto i ho assimilo, però els meus peus no es mouen, em quedo astorada, totalment immòbil, increïblement inoperativa. M’envaeix una sensació d’incomoditat amb mi mateixa... Perquè no he anat a ajudar a la noia?
La matinada del 13 de març de 1964, Kitty Genovese, una jove de 28 anys, tornava al seu apartament de Queens -a Nova York- després de treballar. Va ser apunyalada i violada mentre agonitzava. Es va estimar que unes 37 persones van sentir els crits esfereïdors de la noia, però la primera trucada a la policia es va produir massa tard.

A part del ressò mediàtic que es van produir, aquests fets van ser l’origen d’una onada d'estudis on les ciències socials intentaven donar una explicació a la manca d'auxili que es va posar de manifest aquella nit. Des de diferents corrents psicosociològics s'han apuntat possibles factors pels quals la conducta prosocial i altruista pot ser substituïda per una ignorància pretesa i egoista. Es veu que influeix l’estat d’ànim en el que ens trobem, la nostra personalitat, el context on es produeix la situació i la presència o no d’altres persones en el moment dels fets.

Minuts després de l’incident, asseguda, tensa i absent del plaer que sempre em produeix viatjar en tren, intento justificar-me buscant quin d’aquests factors m’ha pogut afectar. Arribo a la conclusió que tots ells han intervingut en major o menor mesura. Però l’explicació racional del meu comportament no apaivaga la tempesta emocional que s’ha desencadenat en el meu interior. Si hagués estat jo aquella noia no hauria agraït l’auxili dels demés?

Potser jo també m'estic envaint d'aquesta tendència freda, egoista i individualista del nostre món. O potser només m'estic auto excusant...